#échateuncable y hazte amig@ INTRAMURS

NOVÉ DIA– 26/10/1

Va tornar a eixir un dia plujós i això va obligar a suspendre l’esdeveniment de #RanaPlaza, un dels que més ganes tenia de veure. Estava organitzat per SETEM i per Sessantanove, dues organitzacions amb les que he col·laborat en altres ocasions i sempre de forma molt satisfactòria. Em diuen que no s’abandona la idea, tan sols es posposa fins Nadal, així que convé estar atents per no perdre-se’l.

 

Sí que va poder celebrar-se la missa punkroquial que va servir per presentar la revista “Sublime”. Van venir Eugenio Merino i Avelino Sala a oficiar, encara que en aquests dies també hem pogut saludar Pelayo Varela i a altres insignes col·laboradors de la mateixa, com Valentín Roma i Daniel G. Andújar, que van venir a València a inaugurar una exposició d’aquest últim. La missa comptava amb un llibret en el qual s’havia assenyalat els moments en què els feligresos havíem respondre a una femenina veu robòtica que exercia de pastora, així com altres detalls que indicaven quan havíem de llevar-nos, agenollar o romandre asseguts. Entre les respostes previstes havia alguns mantres artistológicos que tots havíem de repetir a cor. Entre ells, per posar un exemple: “Comissari tingueu pietat; Galerista tingueu pietat; Col·leccionista tingueu pietat “. També es va llegir un fragment de la carta de sant Fernando Castro Flórez i l’evangeli de l’esmentat Sant Valentí Roma. Després preguem algunes oracions per les últimes galeries i espais d’art difunts i vam acabar amb un divertit Credo en els Diners que va precedir al repartiment gratuït d’exemplars entre els parroquians.

 

A la tarda vam poder gaudir de la performance Rállate, d’Elia Torrecilla i Cristina GETI. Inspirada en l’estètica de les avantguardes de fa un segle, les artistes ballaven al ritme robòtic d’un vídeo que les acompanyava i van acabar convidant al públic a sumar-se a la seua particular festa de les ratlles. Després d’elles va haver una altra performance titulada En Tensió, d’Alba i Mish Cabrera i finalment Ulisses Pistolo va tancar la jornada amb el seu tradicional concert, que enguany va titular Transubstanciació. Aquesta música especial que cada any compon per estimular-nos i sanar-nos l’ànima quan el festival està a punt d’acabar. Aquest any es va superar a si mateix, incorporant una bella veu femenina que va servir per arrodonir l’ambient sacre i espiritual d’aquesta jornada, que vam haver de celebrar íntegrament a l’antiga Església per culpa de la meteorologia.

Escrit per Domingo Mestre

Back To Top