#échateuncable y hazte amig@ INTRAMURS

DESÈ DIA– 27/10/18

Crònica #atòpica, Dia 10 – Clausura

Canviant la tònica habitual, vaig a escriure els següents paràgrafs en tercera persona perquè serveixin, també, com a nota de premsa de cloenda del festival. Aprofite per comentar que hi ha hagut molts treballs interessants que no he anomenat en les meves cròniques, però he preferit ser honest i comentar, tan sols, sobre allò que he vist i m’ha semblat interessant per algun motiu.

Ahir va finalitzar la cinquena edició del festival Intramurs, per l’art al Mediterrani amb una emblemàtica acció participativa titulada Agafeu del sud. Un projecte de les holandeses Linda Verkaalk i Monique Bastians que està concebut com un acció ritual col·lectiva que proposa una senzilla però emotiva experiència de confraternització. Durant quinze minuts, més de cinc-cents participants van unir les seues mans per crear una empremta conjunta en escaiola. La massa va ser preparada amb aigua del mar Mediterrani, per completar i complementar una acció similar desenvolupada a Holanda amb el títol Agafeu del Nord, i s’abocava en estat gairebé líquid entra les mans dels participants. Quedaven, així, units en dobles parelles, moltes d’elles de desconeguts, fins a finalitzar l’enduriment, donant forma conjuntament a belles escultures que, finalment, van poder portar-se com a record en els envasos que l’organització havia preparat per a tal fi. 

L’acció va tenir lloc al Convent Carme, que ha estat la seu principal d’aquesta atòpica edició en què Intramurs ha abandonat els tradicionals solars per reinventar dins d’aquest antic convent de clausura. En els seus jardins es va poder gaudir, també, de l’Edèn tropical que la brasilera Janice Martins, vestida amb un vaporós vestit ple de grans flors artificials, va proposar com un càlid espai per l’afecte i la confraternització multicultural. Però el gran succés del cap de setmana va ser l’exposició i el taller de construccions Lego impartit per Valbrik al Mesón de Morella. Un esperadíssim esdeveniment de Mini Intramurs que va provocar enormes cues tant dissabte com diumenge, independentment de si plovia o eixia el sol. 

A més, ha destacat en els últims dies la performàtica presentació de la revista “Sublime”, a càrrec d’Eugenio Merino i Avelino Sala, i el polèmic projecte d’Omar Jerez i Julia Martínez titulat “¿Es Omar Jerez el artista más odiado del arte español ? “per acabar, resulta obligat subratllar en aquesta edició, patrocinada un cop més per Cerveses Alhambra, la impressionant proposta” Lands of gravity” presentada per Wiliam Petit i Fabrike Nomade, els components han estat sorprenent-cada dia amb la seua dansa experimental en tot tipus d’espais de la ciutat, reinterpretant, gairebé sempre de forma magistral, amb el moviment dels seus cossos.

Escrit per Domingo Mestre

Back To Top