#échateuncable y hazte amig@ INTRAMURS

SETÉ DIA– 24/10/18

Es compleix avui una setmana de festival i seguim vius, cosa que sempre té alguna cosa de miraculós. Ahir no vaig escriure l’habitual crònica, perquè, des del principi, volia obrir aquest blog a altres components de l’equip de comunicació. La idea és que no només siga l’espai de les meves cròniques diàries, sinó que també serveixi per donar visibilitat a possibles col·laboracions, de dins i de fora de Intramurs. Ahir va ser el gran dia de la moda en aquest Intramurs. La desfilada organitzat per Visori va ser l’esdeveniment del dia, sense desmerèixer altres propostes com les plantejades per William Petit i l’omnipresent Fabrike Nomade. Va presentar una col·lecció titulada Slave que tant podia interpretar-se com el disseny de vestuari per a una superproducció de ciència ficció a l’estil de Dune com una al·legoria premonitòria dels mals temps que s’acosten, marcats pel repunt dels feixismes i les polítiques totalitàries. Alguns dels vestidures em van encantar, i cas d’haver d’acabar sotmès a alguna dominatrix ja he triat quin és el model que més em afavoriria.

Dimecres vaig estar ajudant en el muntatge de l’Amor Atopic de Pep Tur, les mans alfabetitzades ens parlen de tot allò que ens agradaria dir i tantes vegades callem. També vaig assistir a la performance ‘Mira’t, Toca’t, Totes Podem’ de Mireia Pérez. Una de les més esperades d’aquesta edició ja que en ella s’abordava el tema de l’ejaculació femenina. Un fenomen absolutament natural que, però, s’ha mantingut fins a època molt recent en el més absolut obscurantisme, tal com explica Pérez en els fullets que editem per a l’ocasió. Un assumpte que, segons sembla, encara és entès com absolut tabú per algunes persones. Estratègicament situat, per aconseguir una òptima visualització del joc de pantalles i miralls, l’acció presentava un complex muntatge amb un interessant joc de reflexos i veladures disposats per acompanyar la masturbació de l’artista, que estava plantejada com una proposta simultàniament artística i pedagògica.

La performance va quedar parcialment frustrada per la intervenció del responsable del Convent Carme, que cinc minuts abans de començar va pressionar a l’artista perquè eliminés de la mateixa la part més explícita, tal com ella mateixa ens va comunicar en el moment de començar la seua acció. Malgrat això, la performance va funcionar perfectament, servint l’absurd intent de censura per posar en evidència la importància i la necessitat de treballs com aquest, que contribueixin a acabar amb tots els tabús que encara existeixen al voltant de la sexualitat femenina

Mireia Perez. Foto: Paula Felipe

Quan vam comentar amb Pérez, en acabar la performance, ens va explicar que es trobava fatal per haver acceptat les pressions. També a mi, personalment, em sembla totalment fora de lloc aquest comportament d’última hora, per això vull incloure a continuació el comunicat que l’artista ens ha passat i que en nom de l’equip de Intramurs subscric:

“Trobem necessari denunciar els fets succeïts escassos minuts abans de la intervenció artística” Mira’t, toca’t “de Mireia Pérez Rodríguez, ja que la censura d’aquest treball és una cosa que no representa els valors de Intramurs ni de la pròpia creadora. 

Una intervenció que qüestiona els dispositius i la direcció de la ciència ginecològica i sobre autoexploració del cos “femení”. L’obra està composta per una acció performàtica i una instal·lació artística que li serveix d’escenografia. Es compta, a més, amb un dispositiu de retransmissió en directe de l’acció mitjançant pantalles. 

Entenem que va ser una falta de respecte per l’artista i per a les persones assistents, ja que ens sembla inacceptable que a última hora els responsables de l’espai decideixin suprimir o canviar al seu gust el treball aliè. Un treball que, d’altra banda, en algun moment vam dubtar s’aturessin detingudament a intentar entendre. 

A més, cal apuntar que el desenvolupament d’una acció performàtica requereix d’una energia i un estat mental determinat, que en aquest cas no ha estat respectat. Malgrat tot, estem orgullosos del resultat final del treball i de la seua acollida pel públic”.

Escrit per Domingo Mestre

Back To Top