#échateuncable y hazte amig@ INTRAMURS

QUART I CINQUÈ DIA (21-22-10-18)

Crònica #atòpica, Dies 4 i 5

El domingo fue la presentación del Tracapelló de Marcel·li Antúnez en el Convent Carmen. Me cuenta Marcel·lí que en él se puede ver todo el proceso de gestación de la obra, incluyendo algunas imágenes que, por cuestiones técnicas, solo ahora han podido hacerse públicas. Todo un lujo.

Diumenge va ser la presentació del Tracapelló de Marcel·li Antúnez al Convent Carme. M’explica Marcel·lí que en ell es pot veure tot el procés de gestació de l’obra, incloent algunes imatges que, per qüestions tècniques, només ara han pogut fer-se públiques. Tot un luxe.

 

Personalment vaig estar ajudant en el muntatge del “Eden” que la meua companya Janice Martins va dissenyar per a l’edició d’enguany. Com va sortir un dia assolellat i el jardí era ple de gent que gaudia del ritme marcat per L’ostra blau, el muntatge de l’obra funcionava gairebé com una performance. El projecte estava concebut, tal com ella mateixa explica, com “Un jardí dins del jardí” i els muntadors (Àngels Chacón i Esther Catalunya, a més de Martins i jo) complíem el paper de jardiners / fusters. Es tracta d’un homenatge a l’obra del mateix títol que Helio Oiticica va crear en plena dictadura militar per denunciar les difícils condicions de l’art en un context tan repressiu com el Brasil dels anys seixanta. Una experiència atòpica que llavors i ara es proposa com a antídot enfront de la uniformitat i el conformisme creant un espai portàtil que anima a l’sensual gaudi de l’amor i la bellesa -sempre a través dels ritmes tropicals i l’apassionada concepció del món d’aquesta artista brasilera.

 

Dilluns va ser un dia tranquil. Al costat de la resta de l’equip, vam menjar amb Paula Fraile que està fent un interessant projecte de senyalització dels xiclets enganxats a terra, titulat “El rastre Involuntari”. Ha triat alguns dels carrers més canalles de la ciutat, buscant assenyalar amb el seu treball algunes de les nostres característiques essències no contaminades encara pel turisme. També vam estar parlant Janice Martins i jo amb Sinistro, un artista italià que està muntant un projecte en el qual se’ns explica de manera plàstica que “no importa el color, som tots migrants”. Una idea que va començar a treballar com un mural que ha estat esborrat i que ara està re-construint, amb una altra forma però mantenint la mateixa intenció. Per això demana la col·laboració dels transeünts, que deixen les petjades dels seus peus, impreses en diversos colors sobre un fons negre. També ens explica que inaugura exposició en un altre espai, però això serà un altre dia.

Escrit per Domingo Mestre

Back To Top