EIVISSA – Per l’experimentació artística al Mediterrani

Després de quatre edicions reeixides a València, el cos ens demanava més desafiaments i més grossos. Per eixe motiu vam decidir reinventar-nos i centrar el nostre focus d’interés en les propostes més experimentals. I per a explorar les possibilitats de portar les nostres idees i maneres de fer a altres ciutats. Per això vam triar l’illa d’Eivissa per a la primera travessia pel Mediterrani. Un paradís natural, amb un nucli antic ben atractiu perfectament delimitat per les muralles impressionants que envolten el nucli històric de Dalt Vila. Però també un referent cultural en el camp de la creativitat i de la llibertat d’expressió, faceta que ara mateix es troba una miqueta eclipsada pels focs fatus del consum turístic massiu del sol i platja. Per això va tindre bona recepció la nostra proposta, que vam plantejar com una primera presa de contacte amb eixa part de la ciutat. Una confrontació amb la realitat cultural de l’illa que és la que ens ha permés assentar les bases per a l’Intramurs Eivissa del 2019. Esdeveniment que ja preparem, junt amb altres incursions en diferents ciutats del nostre entorn que pròximament donarem a conéixer

 

Amb les paraules de Domingo Mestre, que hi ha tot seguit, vam resumir esta primera experiència en un article publicat en Postdata, el suplement cultural del diari Levante-EMV, amb el títol «Intramurs enamorat d’Eivissa»:

 

I viceversa, ja que l’enamorament va ser mutu. Entre el 19 i el 22 d’abril vam organitzar una trobada d’artistes per la llibertat d’expressió que ens va servir per a presentar les nostres credencials en l’illa i iniciar la creació d’una xarxa transmediterrània que facilite la mobilitat dels artistes. I que, alhora, proporcione més visibilitat a les nostres produccions, les quals, com es pot comprovar, cada dia són més complexes i interessants. Allí vam llegir, amb l’alé de moltes boques, un manifest contra l’(auto)censura a Distrito Hipérbole. L’endemà vam debatre al claustre del monestir de Sant Doménec sobre la situació difícil que travessa la llibertat d’expressió. Entre els participants hi havia Pep Tur [a més d’artista, regidor de Cultura i Patrimoni de la ciutat i convidat de luxe per a l’edició d’enguany d’Intramurs València], Marisol Salanova, Nora Albert, Biel Mesquida, Lluci Juan i molts altres creadors d’Eivissa, Mallorca, Barcelona i València.

 

També vam muntar una exposició al Refectori que incloïa l’obra –i la presència– de valencians ben coneguts com ara Pol Coronado, Mavi Escamilla, Jorge Carla o Víctor Bonet. Com no vam poder portar a tots els que ens hauria agradat, molts van estar amb nosaltres a través d’entrevistes prèvies o d’aportacions al fanzine La Mordassa de Cataclístics i al blog Contracensura.com, l’eina d’autodefensa artística creada per a l’ocasió. Eugenio Merino, Juan Domingo, Mario Gutiérrez Cru i Antonia Ávalos (processada com a organitzadora de la processó feminista del Cony Insubmís a Sevilla i Màlaga) van ser les persones entrevistades. A més, el desembarcament a l’illa incloïa «Simulacre III», una acció espectacular de neteja del fons marí organitzada per Carlos Llavata amb la col·laboració d’un grup de submarinistes de Voluntaris sense Fronteres. [Posteriorment, el fem arreplegat es va envasar al buit i es va oferir com a souvenir artístic als visitants de l’exposició i als turistes que passejaven per la part antiga de la ciutat.]

 

L’esdeveniment el vam tancar amb una altra acció col·lectiva, inspirada en la il·lustració que Janice Martins va fer per a la trobada. Consistia en una paròdia artística del videoclip Baby, baby, baby, del duo Make The Girl Dance. Amb eixa intenció, uns quants participants de la trobada, amb voluntaris locals, vam passejar nuets, però irònicament autocensurats, pels carrers de Dalt Vila i voltants. La situació actual és tan surrealista que, tot i tindre la col·laboració de l’Ajuntament i de la policia local, membres despistats de la policia nacional van intentar censurar-la, encara que en este cas no tenien competències per a fer-ho. Una «creativa» intervenció, la dels agents, que va servir per a eliminar qualsevol dubte sobre la pertinència –i fins i tot la necessitat– d’accions i reaccions com la nostra.

 

Durant tota la trobada, vam parlar de les molt diferents maneres en les quals l’autocensura s’instal·la en les nostres vides. Fenomen que supera el marc legal, com va assenyalar encertadament Tur, per a estendre’s a l’àmbit de les retorçades interpretacions d’alguns jutges, com cada dia vivim. Es va assenyalar també la situació d’indefensió en la qual ens col·loquen els qui tenen la capacitat de destruir amb les seues decisions no només el present sinó també el nostre futur. Maniobra inquisidora d’acovardiment global que recorre a molt diverses formes de coacció, com les multes elevades i penes de presó o l’arbitrària interpretació de normatives.

 

Per a acabar, vull destacar que tots vam coincidir a diagnosticar la gravetat de la situació i vam concloure que l’única manera de lluitar contra l’actual campanya de la por és el suport mutu i la reacció col·lectiva davant dels excessos del poder. Per això, vull aprofitar per a demanar des d’ací, igual que vam fer allà, el suport i la comprensió dels qui tenen responsabilitats polítiques en materia de cultura, ja que tenen a les mans que la creació artística seguisca fluint i expressantse lliurement, per a posar en qüesti. els límits del que és possible, o que es seme repetint, de manera acrítica i obedient, els vells tòpics. Per això, la pròxima edició d’Intramurs será atòpica o no serà.

Back To Top