Crònica #atòpica, Dia 2

Malgrat les amenaces de tempesta, que van obligar a cancel·lar o posposar nombrosos esdeveniments, la jornada va ser tranquil·la i afable. Era el gran dia d’inauguració de les exposicions i vaig aprofitar per a fer la ruta amb tranquil·litat. Vaig estar acompanyant els últims detalls del muntatge en la Sala del Tossal i vaig poder gaudir de l’impressionant muntatge de l’estat de la nació, de Mario Gutiérrez Cru: un cotxe de la guàrdia civil semienterrado en la terra del soterrani, l’olor del qual a torba fresca impregna el conjunt de la sala amb una significativa aroma a descomposició. En la part superior flama la meua atenció la doble proposta de Paco Sanz, sobretot la titulada De carrer. En ella, al costat de quatre retrats realitzats per l’artista –o més aviat autor en paper de comissari o curador, com es defineix ell mateix-, es mostren les fotografies realitzades pels quatre “artistes de carrer” retratats per Sanz. Interessant joc d’espills en el qual són els suposats models els qui mostren la seua visió de l’espectacle de la nostra freda i asèptica quotidianitat.

D’allí em vaig anar cap a Ambau, el taller d’arquitectura que està en els baixos del Palau de Rojas, a recollir un joc de les postals editades per Linda Laplace, que ha vingut des de la seua actual residència a Dubai per a presentar les seues reflexions sobre el color a través de la fotografia atòpica de l’arquitectura que es troba entre les coordenades que donen títol al seu projecte. Em conta que necessita voluntaris que col·laboren en la segona part del seu projecte, amb el qual es proposa investigar “quin és el color que imaginen o recorden” els habitants del barri, perquè no solament la memòria sinó també la percepció del color és diferent per a cadascun de nosaltres.

La següent escala va ser en Hygiene, que acull una notable col·lectiva titulada Trypophilias en la qual diversos artistes mostren la seua passió per fer forats, com seria el cas dels llenços decapats i perforats, fins al punt de ser reconvertides en fràgils escultures de paret, de Nacho Ruíz o les potents ceràmiques tirotejades per Carlos Llavata. Al costat de tots ells, es pot gaudir també de l’autèntica passió per emplenar-los de Inma Liñana, que mostra una sèrie de fotografies de les seues accions, a més d’altres interessants propostes que expandeixen i completen la mostra.

Una altra col·lectiva que es va inaugurar ahir és la que pot visitar-se a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Pesset. Coincidint amb ella es van realitzar dos performances a càrrec de joves artistes. La valenciana Lluci Juan, que realitzava una sèrie de jocs malabars amb una sèrie de conceptes que marquen la difícil situació dels artistes en els nostres dies, i la nord-americana, encara que resident a Galícia, Gabrielle Mendieta que va presentar una sort de dansa sense coreografia que va acabar convertint-se en un divertit joc de piloteig entre el públic i l’artista. Van haver moltes més coses, clar, però d’aqueixes parlarem un altre dia.

Escrit per Domingo Mestre

Related Projects
primer-dia--181018