Crònica #atòpica, Dia 1

Celebrem la quinta edició del festival amb un temporal de pluja que ens fa pensar en el diluvi universal mentres ballem al ritme de Miss Yuls adequadament refugiats en l’Església desacralizada de l’antic Convent de Sant Josep i Santa Teresa, hui reconvertit en el Convent Carmen, centre neuràlgic de l’Intramurs d’enguany. Mentres assaborisc la tradicional cervesa Alhambra del nostre patrocinador principal, pense en els avantatges del canvi de localització, que ens ha proporcionat un sostre sense el qual haguera sigut impossible celebrar cap acte.

Comente amb els amics el nou signe dels temps i tots coincidim en que no hi ha més alternativa que adaptar-se a ells. Brindem tots per la nova època mentres esperem que escampe la tormenta.

La jornada comença amb una sèrie d’entrevistes de l’equip del programa Metròpolis, de La 2 de TVE, que s’ha desplaçat a València per a realitzar un reportatge sobre el nostre quint aniversari. M’avanç a això:

La peça que ha instal·lat en l’Església recorda la forma d’una gran espremedora de cítrics, construït amb un entramat de branques, que ha sigut concebut específicament per a València. L’artista es mostra molt interessada pel paisatge i la forma de vida en el nostre territori, tan diferent del del seu país natal i profundament marcat pels processos del cultiu i comercialització de la taronja. M’explica que el que es mostra hui en Intramurs només és una part del projecte, perquè té marcades diverses entrevistes amb gent relacionada amb el tema i amb elles produirà un audiovisual que completarà i dotarà de nous sentits la seua instal·lació. També les connotacions positives que en anglés conté la paraula squeeze, aspecte que es perd en la traducció com a espremedora, motiu pel qual manté el títol en el seu idioma.

En algun moment de la conversació se’ns unix Susi Blas, redactora de Metròpolis i comissària independent d’exposicions. Ambdós coincidim a valorar l’adequada escala del seu projecte. Un poc abans, Lesley m’havia estat explicant el seu interés pels perfums naturals i ho recorde i compartisc amb Blas, per la qual cosa acabem parlant de l’agradable olor de naturalesa que desprén la seua obra. Una naturalitat ecològicament compromesa que xoca frontalment, i per a bé, amb el projecte de Pablo Milicua que compartix espai amb el seu. Però d’este altre treball parlaré més avant, perquè ja he acordat amb Milicua una xarrada en profunditat sobre el seu treball.

Escrit per Domingo Mestre

Related Projects
dia-2-cronica