Omar Jerez és considerat un dels artistes més odiats del panorama estatal. El seu art és reaccionari i qüestiona el que és estrictament correcte i el que es considera avantguarda en el món de l’art. Amb la seua companya (Julia Martínez) ha escrit obres com ara «Teoría involuntaria de una muerte anunciada» i ha reflexionat, a través de les seues obres, sobre temes tan polèmics i perillosos com ara la màfia napolitana, el terrorisme o els feminicidis en Ciudad Juárez. El component crític i reivindicatiu és la base d’una obra totalment honesta, que parla d’ell, que tracta l’art com a concepte basat en l’experiència pròpia, que s’allunya sempre del corrent merament estètic que impera en este univers. L’art necessita un discurs i Omar Jerez l’explota en cada una de les intervencions que fa. En Intramurs 2018 ens sorprén amb l’obra «¿ES OMAR JEREZ EL ARTISTA MÁS ODIADO DEL ARTE ESPAÑOL?». Una performance en la qual, en un espai fosc i buit, artistes i projector de vídeo interactuen, i transformen la seua intervenció en un exercici de desdoblament d’identitat on l’interrogat i l’interrogador invertixen els papers. Acaben sotmetent-se a l’escarni més pur davant de l’espectador d’una manera crua i sense cap indici de condescendència.

fabrik-nomadetransubstanciacion-ulises-pistolo