Com cada any en Intramurs, la nostra imatge és el nostre emblema.

Cartel #atòpic grandeEls nostres cartells es caracteritzen per convertir-se en icones que resumixen perfectament la manera que tenim d’entendre l’art, la vida i la ciutat. En esta edició, en la qual fem cinc anys, el nostre lema és #Atòpic i la nostra imatge, una mà recoberta d’un líquid blanc, que ho banya i ho cobrix tot com una segona pell. Un bàlsem que de la mateixa manera que protegix i calma, abrasa; i fa que afloren noves sensacions ocultes.    |   Es tracta d’una imatge potent i carregada de simbologia que parla del nostre emblema: #Atòpic.    |   Atòpic és el que dorm inconscient davall de la pell, encara que nosaltres ho ignorem. No obstant això, davant de qualsevol element extern i desestabilitzador, alça el cap manifestant que existix. Com un èczema que envaïx la nostra dermis, com una urticària imparable que ens impedix deixar de rascar-nos. La pell atòpica és la pell sensible al medi, per tant, com més la sotmetem a agents externs, com més la toquem i friccionem, més espai li donem a allò que hi ha ocult per a sorgir i fer-se visible.    |   En Intramurs volem que les reaccions a l’art siguen atòpiques. L’art ha d’estimular el que roman immòbil, i en despertar-ho comença un procés dolorós, un procés que cou i fins i tot horroritza. L’èczema es fa ben gros i la part monstruosa de nosaltres aflora. Però és un procés que acaba sent catàrtic, ja que la dermis s’asseca i es torna més forta, més dura que mai. L’art que provoca en nosaltres alteracions atòpiques és el que té un poder transformador i revelador, ja que presenta realitats que, encara que ens desestabilitzen, no deixen de necessitar ser escoltades.    |   El líquid esvarós del nostre cartell seria l’art en ell mateix. Eixa emulsió de continguts que una vegada comença a envair-nos el cos, és quasi impossible de parar. L’element sobre el qual cau la substància és una mà. Però, per què una mà? Una mà perquè és el vehicle que ens posa en contacte amb la comunitat. Amb les mans construïm, dia a dia, la nostra realitat. També una mà perquè són el nostre rastre.    |   Les primeres expressions artístiques de la humanitat van ser empremtes de mans en coves prehistòriques. Amb la mà ho toquem tot i ho experimentem tot, i en fer-ho deixem la nostra marca. Però també arranquem part de la superfície, amb la qual cosa eixos actors externs envaïxen igualment el nostre organisme. És un procés bilateral, que implica i afecta tots dos. L’art contemporani no es pot entendre si no hi sacrifiquem alguna part de nosaltres.    |   Finalment, triem una mà perquè amb tots els dits podem comptar els cinc anys que fa el festival, i el cinc ens pareix una xifra perfecta. Nombre auri que és el símbol de la quinta essència, és a dir, la suma dels quatre elements de la natura (aigua, terra, foc i aire) més el cinqué element (l’esperit). Cosa que ens recorda que el festival, sense l’esperit de la ciutat no tindria sentit. I eixe esperit el formeu tots els qui que cada octubre travesseu les muralles de l’antiga Valentia Edetanorum, com a guerrers i guerreres ferotges, per a trobar-vos amb el monstre de l’Art en estat pur.    |   Per a acabar, cal recordar-vos, com comunica el nostre cartell, que en Intramurs 2018 és important deixar que el que és rar, nou, fresc, enrogit i atòpic vos envaïsca per a sentir l’art com un procés intern, transformador i purificador. És substancial caminar per València amb tots els porus de la pell receptius. Heu de parar atenció a l’entorn, però també al cos. I quan veeu que vos cou alguna cosa, simplement deixeu-la eixir, feu-la vostra i penseu per a dins vostre que si cou a gust no cou tant.
Intervencions urbanes