Intervenciones urbanas, Proyectos

Perpetu

L’obra pretén ser una exploració dels significats d’allò que és atòpic a partir d’una reflexió de l’amor i el desamor.

L’objectiu és que el públic pense de quina manera l’han afectat situacions sentimentals viscudes. En este cas, en dos fotografies sobre paper de dos per dos metres, mostro una representació de l’amor/desamor a partir de les consonants del nom de la persona volguda a mode d’afecció a la pell.

La peça planteja l’amor/desamor com si d’una reacció atòpica a la pell es tractara. Les consonants de la persona volguda com a erupció cutània reflexionen sobre la impossibilitat de pronunciar el nom i com es troba completament dins d’u mateix, cosa que genera una metàfora de l’hipersensibilitat emocional representada a l’obra com a reacció del propi cos.

Per altra banda, el desamor també és el motor de la sensació de «sense lloc» o «desubicació», per això també la representació només d’una part del cos (i encara així incompleta), en este cas el braç esquerre de l’artista.

L’obra està formada per dos planxes de paper de dos per dos metres per a ser col·locades en una façana, separades l’una de l’altra. La fragilitat del material a l’hora de ser situada a l’aire lliure forma part també del concepte de la peça com a reflexió de la nostra pròpia fragilitat física i emocional.

Perpetu_Amor_Atòpic

2018_10_24_(Foto: Estrella Jover)_Perpetu_Amor_Atòpic

Perpetu

Pintor i fotògraf autodidacta. Ha exposat, tant individualment com en col·lectives, a Eivissa, Formentera, Palma, Barcelona o Milà. Membre de diversos col·lectius d’artistes ja desapareguts, també ha publicat un llibre de fotografia i dos de poesia.  

Related Projects
#VOREDIVERSITAT – Rubén González CalzadaAOTRÓPICO EDÉN – Janice Martins