cartel_page_2Deia Otl Aicher, autor de l’interessant assaig Die Welt als Entwurf (‘El món com a projecte’), que «el dissenyador és el filòsof de l’empresa, qui, siga quina siga eixa mentalitat, la fa perceptible». D’això s’entén la importància de la imatge en qualsevol organització, ja que de la forma de presentar-se se’n deduïx la concepció del món i el paper que hi juga –o, almenys, pretén jugar-hi. Repte difícil que afronta cada any l’estudi Concierto Gráfico de València, que és qui es fa càrrec de l’expressió gràfica del Festival Intramurs des del començament, ara fa cinc anys.cartel-48x34_page_2

   |   Una faena de gran dificultat sempre, i en este cas augmentada pel caràcter obligadament canviant de cada edició. En estar caracteritzada cada una amb un lema (el d’enguany és «Atòpic»), els responsables de la imatge del festival han de trencar, una vegada i altra, amb la imatge de l’any anterior, per a expressar l’actualització de plantejaments que comporta. Però han de fer-ho mantenint-se, alhora, fidels a la filosofia gràfica original. Cosa que la gent de Concierto Gráfico fa, de manera magistral, des del principi, quan van decidir que un festival com el nostre hauria d’estar disposat a tot per a mantindre el compromís amb l’experimentació artística.

   |   I van començar trencant amb el que és més nostre, el nom, amb una taxativa diagonal que situa a diferent altura el començament i el final de la paraula Intramurs, atrapada entre claudàtors. Eixa és, per tant, la nostra filosofia gràfica des de llavors: posar tota la carn a les graelles de cada edició, encara que això supose partir-nos en dos i acabar en un escaló inferior al que començàrem.    |   Perquè sabem que l’any següent tornarem a elevar-nos, tot i que per a convertir-nos en una diana de colors a la qual llançar els dards, i és que eixe és el nostre destí: renàixer i morir, cíclicament, per a deixar el millor de nosaltres mateixos organitzant un festival que no dubtà, tampoc, a l’hora de presentar-se, en l’edició següent, com un con de senyalització de perill, advertiment clar que fruir de l’art pot tindre conseqüències inesperades.    |   I, si encara no n’hi havia prou, l’any següent, el més dur que hem viscut fins ara, ens van traure una paella completament crua que va deixar indiferent a ningú. Sobre la imatge de portada d’esta publicació no comentaré res.

   |   Observeu-la vosaltres i, a més de passar-ho bé amb la nostra programació, penseu una miquiua en ella, ja que eixa és la funció de la imatge gràfica de cada any. Donar alguna cosa en què pensar, orientant els pensaments en la direcció que la suma de la nostra identitat i les seues circumstàncies ens ha marcat i seguint el ritme del concert, en este cas el compàs gràfic que marquen Eugenio Simó i Manolo Sánchez.    |   Domingo Mestre.

Intervencions urbanesintervencion18foto3