estudi(o)miso
El dinar ja quasi està, és moment de parar taula: els gots amb aigua, els plats i els coberts. Tot damunt del tapet ben estés, a la taula que sostenen les potes. Ningú qüestiona el tòpic, el que sempre «s’ha fet així» i que compon l’estètica de la imatge del habitatge normal. I ara posar la inqüestionable realitat cap per avall, plantejar-se nous usos redescobrint noves formes del mateix espai. Preparar un dinar atòpic, dins la taula, assegut al tapet, menjant taronges blaves amb cullera.
Col·locar la taula cap per avall, els gots cap per avall i veure que s’han obert noves portes, noves oportunitats reciclades. Abocar l’aigua on vivia el peix i capturar l’aire on viurà la rosa. La ciutat és el nostre habitatge, la vivenda inqüestionable que posarem cap per avall. Utilitzar la plaça de saló, una font com a piscina d’estiu, una escalinata com a sofà, un carrer com a museu. Prendre la iniciativa d’invertir el nostre pensament i redescobrir el nostre entorn.