Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959)

+ Info

 

capdetroro02

 

64a3357afcd871bda2b64a7e09484080-1

És internacionalment conegut per les performances mecatròniques i per les instal·lacions robòtiques. Des dels anys huitanta, el treball d’Antúnez s’ha caracteritzat per l’interés en la condició humana: les pors i els desitjos de l’ésser humà. Primer des de la performance tribal de La Fura dels Baus i més tard en solitari a través d’un tipus d’obres que proposen sistemes complexos i que sovint es convertixen en híbrids sense categoria. La incorporació i perversió d’elements tècnics i científics i la interpretació a través de particulars prototips doten l’obra de Marcel·lí, des d’inicis dels anys noranta, d’una cosmogonia renovada sobre temes com les emocions, la identitat, l’escatologia o la mort. Conceptes que adquirixen en la seua obra una dimensió irònica i crua, fet que provoca una reacció espontània de l’espectador.
Des d’inicis dels anys noranta combina elements com Parazitebots (robots de control corporal), Sistematurgy (dramatúrgia dels sistemes computacionals) i Dreskeleton (interfície corporal en forma de vestit exoesquelètic). Hi ha una utilització de materials biològics en la robòtica en Joan, l’home de carn (1992); el control telemàtic per part de l’espectador d’un cos alié en la performance Epizoo (1994); l’expansió del moviment corporal amb dreskeletons utilitzats en les performances Afàsia (1998) i Pol (2002); la coreografia involuntària amb el parazitebot Rèquiem (1999) i les transformacions microbiològiques en Rinodigestió (1987) i Agar (1999). A mitjan dècada dels noranta la performance Epizoo (1994) va causar gran ressò en l’escena artística internacional. Per primera vegada, l’acció corporal del performer estava sota el control de l’espectador. L’obra pretén transmetre una paradoxa on conviuen la inerta virtualitat i la vulnerabilitat física. Des de llavors ha dut a terme noves produccions Transpèrmia (2004), una conferència mecatrònica que exposa el projecte Didal i les seues microperformances en gravetat zero i la teoria Transpèrmia, Protomembrana (2006) una lliçó mecatrònica, en format performance, per a un dreskeleton, un entorn audiovisual interactiu i diferents interfícies dinàmiques que formen part d’un projecte més ampli, Membrana, el qual inclou també la performance de gran format Hipermembrana (2007) i la instal·lació Metamembrana en curs de producció.
Va ser fundador de La Fura dels Baus, col·lectiu del qual va formar part com a coordinador artístic, músic i actuant, des de 1979 fins a 1989; amb el grup va presentar les macroperformances Accions (1984), Suz/O/Suz (1985) i Tier Mon (1988). I també va participar des de la fundació, en 1985, fins al final, en 1992, en el col·lectiu Los Rinos. Des dels anys noranta ha seguit la seua carrera en solitari. El treball de Marcel·lí s’ha presentat entre altres llocs a Fundación Telefónica de Madrid, P.A.C. de Milà, Lieu Unique de Nantes, I.C.A. de Londres, SOU Kapelica Ljubljana, FILE de Sao Paulo, DOM Cultural Center Moscou, DAF de Tòquio, a més d’EMAF d’Osnabrück (Alemanya), Muu Media festival d’Hèlsinki, Noveaux Cinéma Noveaux Médias Mont-real, DEAF de Rotterdam, Spiel.Art de Munic, Ars Electronica de Linz, Performing Arts de Seül o ZDB de Lisboa.
El treball d’Antúnez està inclòs entre altres en les publicacions següents: Il Corpo Postorganico de Teresa Macrì publicat per Costa&Nolan (Milà), Body Art And Performance de Lea Vergine publicat per Skira (Londres), Marcel·lí Antúnez Roca, Performances, Objetos y Dibujos de Claudia Giannetti publicat per MECAD (Barcelona) i el catàleg Epifania publicat per Fundación Telefónica (Madrid), entre altres.
Antúnez també ha rebut els premis i distincions següents: primer premi en el Festival Etrange París de 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Mont-real 1999, Premi Max a New Theater Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona i ha sigut esment d’honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat multimèdia en el 2004.

X